Explora el modernisme a Sueca
Ruta del modernisme de Sueca
La creixent industrialització i el caràcter obert dels suecans van permetre que el Modernisme,es difonguera ràpidament per la ciutat.
La creixent industrialització i el caràcter obert dels suecans van permetre que el Modernisme, un moviment artístic europeu de finals del segle XIX i principis del segle XX, es difonguera ràpidament per la ciutat. Per este motiu, a Sueca i als seus poblats marítims, els seus habitants començaren a construir i a reformar edificis i cases conscients de la transcendència d’aquelles noves formes arquitectòniques. Als inicis dels anys 20, este estil artístic va ser substituït per l’Art Déco, plenament vigent fins a l’esclat de la Guerra Civil el 1936.
Sueca, adherida a la Ruta Europea del Modernisme des de l’any 2006, s’aproxima a este moment històric a través dels edificis (modernistes, Art Déco i, fins i tot, alguns anteriors) més emblemàtics d’arquitectes locals com Bonaventura Ferrando, Joan Guardiola, Emili Artal i Julià Ferrando. Professionals suecans coneixedors de tot el que es movia artísticament a Europa. Per això, tan sols 30 anys foren suficients per a renovar la fisonomia del municipi i donar-li un caràcter més modern a un poble que volia ser ciutat.
Adherida a la Ruta europea del modernisme
La ruta
1. Asil d'Ancians
Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1919)
L’edifici destaca per les seues dimensions i monumentalitat. Es va construir amb la finalitat d’albergar el panteó de la família Baldoví-Cardona i ser la seu de l’Asil d’Ancians Desamparats fundat en 1888. La capella, d’estil neogòtic amb elements de l’arquitectura neoàrab, és l’element més rellevant del conjunt.
2. Parc de l’Estació
Arquitecte: Antonio Monforte (1879)
Es el jardí més emblemàtic de la ciutat, realitzat amb la intenció de dotar-la d’una zona recreativa al voltant de l’estació de ferrocarril. Allí podem trobar els monuments dedicats al Mestre Serrano i a Josep Bernat i Baldoví, així com un templet musical.
3. Escoles Carrasquer
Arquitecte: E. Artal y J. Ferrando (1929)
Es el jardí més emblemàtic de la ciutat, realitzat amb la intenció de dotar-la d’una zona recreativa al voltant de l’estació de ferrocarril. Allí podem trobar els monuments dedicats al Mestre Serrano i a Josep Bernat i Baldoví, així com un templet musical.
4. Cases d’Ignàsia Cardona
Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1913)
Conjunt de sis vivendes, propietat de la terratinent Ignàsia Cardona, destinades a la classe obrera. Estes són un bon reflex del modernisme popular a cost reduït i una de les primeres actuacions immobiliàries de la ciutat.
5. Ateneu Sueco del Socorro
Arquitecte: Joan Guardiola (1929)
Edifici bastit amb la intenció de ser la seu de l’Ateneo Sueco del Socorro, institució fundada en 1869. Per a realitzar la façana principal, l’arquitecte s’inspira en referents abstractes de l’art oriental, del qual va fer una lliure interpretació. En l’interior hi ha pintures murals dels artistes Regino Mas i Alfred Claros, així com una espectacular llum provinent del hall del Teatre Serrano.
6. Ajuntament de Sueca
Arquitecte: Vicent Gascó (1784)
Espai compost per dos edificis: la casa Santamaria i l’antiga casa consistorial. En este últim destaquen l’escala de marbre blanc, la cúpula de vidre d’estil modernista, el saló de sessions i el despatx de l’Alcaldia.
7. Casino l’Agricultura
Arquitecte: Julià Ferrando (1936)
La seu de la Sociedad Agrícola s’aixeca sobre l’antiga casa i graner de la Senyoria. En este edifici, l’arquitecte va emprar un recurs semblant a la casa que s’havia construït al c/ Pou, 26: el xamfrà, que permetia que el casino fóra més visible des de la plaça de l’Ajuntament. A més va dotar de més presència la façana principal.
8. Passatge Vallés
Arquitecte: Antoni Sancho (1860)
Originàriament, en esta zona s’ubicava el primer cementeri del municipi. En 18 es va traslladar als afores, i fruit de la remodelació urbanística posterior va nàixer este passatge, que és un dels més antics del nostre territori. Mostra decoracions i alguns elements d’època modernista.
9. Cases de Pasqual Fos i Joan Fuster
Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1909-1917)
Actualment, les dos cases conformen l’Espai Joan Fuster, lloc on podem descobrir el llegat material que l’assagista suecà en va deixar. La façana de la casa de Pascual Fos és modernista amb influències centreeuropees, mentre que la de Joan Fuster és neogòtica.
10. Casa Collantes
Arquitecte: Julià Ferrando (1926)
El seu promotor, Josep Maria Collantes, va escollir un espai que s’havia convertit en la nova zona senyorial de la ciutat. La casa denota un aspecte noble i elegant, aplicant els elements més comuns del regionalisme, de la qual destaquen alguns elements arquitectònics com la finestra tripartida, la forja o el remat amb detalls barrocs.
11. Escoles Jardí de l’Ateneu
Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1914)
La Societat Ateneo Sueco del Socorro, de caràcter progressista, va construir l’escola amb la intenció que els fills dels socis pogueren tindre accés a l’educació. En aquell moment, l’edifici es trobava als afores de la ciutat seguint les teories pedagògiques i higièniques del moment. Com a elements a remarcar: el remat de les façanes i les motlures de les finestres.
12. Escoles Cervantes
Arquitecte: Julià Ferrando (1935)
Tot i que l’edifici ha patit diverses remodelacions estructurals, es caracteritza per la disposició horitzontal de la façana principal, on la separació dels dos pisos es realitza amb uns plafons de ceràmica vidriada roja.
13. Escorxador Municipal
Arquitecte: Ll. Ferreres-B. Ferrando (1897-1912)
L’arquitecte, seguint un projecte anterior, adapta solucions utilitzades en l’Asil d’Ancians. Per això, apreciem la decoració realitzada en maó i un coronament esglaonat en la façana principal com a elements més representatius del conjunt.
Necessites un o una guia?
Pots fer la ruta pel teu compte, però si ho necessites, podem oferir-te una visita guiada.
