Fa just dos anys, es va rodar una escena de la pel·lícula La Invasió dels Bàrbars a l’Ateneu Sueco del Socorro. En aquesta producció valenciana de Stanbrook Studio es va recrear una imatge real de Luis Vidal Corella de l’Ateneu Mercantil de València, quan les autoritats franquistes van rebre a membres de les SS en 1943. La relació entre el Franquisme i els Nazisme es clara.
L’Ateneu Sueco del Socorro és l’edifici més emblemàtic del centre de Sueca i que no passa desapercebut per a ningú.
El primer document relacionat amb la Societat Ateneo Sueco de la Clase Obrera data del 2 de juliol de 1864, quan l’alcalde de Sueca remet al governador civil el reglament de la societat per a obtenir la seua autorització. La iniciativa tenia com a objectiu modernitzar la societat local, fomentant les inversions en mecànica i indústria promovent al mateix temps la formació cultural i la protecció econòmica de la classe obrera.
El 25 de gener de 1869 es funda oficialment l’Ateneo Sueco del Socorro, concebut com un centre cultural i social per a les classes obreres.
Amb els anys, l’Ateneu va ampliar les seues activitats. En 1876 es va crear una escola nocturna gratuïta per als socis i els seus fills, i en 1880 es va fundar una caixa d’estalvis que concedia préstecs i gestionava hipoteques. Posteriorment també es va posar en marxa una secció de socors (segur de malaltia) i una cooperativa d’adobs i, en 1910, una escola diürna per a xiquets i xiquetes, inspirada en els principis de la Institución Libre de Enseñanza. En 1914 Bonaventura Ferrando Castells sería l’encarregat de projectar les actuals Escoles Jardí de l’Ateneu.
En 1926, el president Josep Llerandi Núñez va impulsar la construcció d’una nova seu social, amb façana a l’actual Carrer Sequial i Carrer La Punta. Les obres, realitzades entre 1927 i 1929 van ser obra de l’arquitecte suecà, Joan Guardiola Martínez. Es van finançar amb aportacions dels socis, molts dels quals també van col·laborar amb el seu propi treball, convertint l’edifici en una autèntica obra col·lectiva.
Imatge de l’Arxiu Històric Municipal de Sueca.
Amb el final de la Guerra Civil en 1939, les autoritats militars van ocupar l’edifici, dissolent les seccions econòmiques i tancant l’escola. la Falange va confiscar l’immoble i el va utilitzar com a seu, canviant-ne el nom a “Cultura y Deportes”. Durant aquest període es va retolar a la façana el símbol del jou i les fletxes, descobert durant tasques de neteja de la pintura de l’edifici.
Després de la transició es van retornar l’Ateneu i l’Escola Jardí, però no es van recuperar la secció de socors, la caixa d’estalvis, ni la cooperativa d’adobs amb els seus fons.
La fotografia següent és del dia en el qual se li tornava el nom original. Just en aquell moment «Cultura» ja no està i sols quedava el cartell de «Deportes».
Enhorabona a tot l’equip d’esta gran producció. Aclamada per la crítica i referent de les produccions valencianes. Agraïm també a la societat de l’Ateneu Sueco del Socorro per formar part de la nostra film office i facilitar la tasca en tants rodatges.
