Coneix una marjal plena de vida
Un passeigpel cordó del riu Xúquer
Aprecia l'empremta que ha deixat el riu Xúquer a Sueca
El riu Xúquer és l’eix comú en tot el recorregut d’esta nova ruta, i a través d’ell, es pot apreciar l’empremta que ha deixat el riu al municipi de Sueca: les inundacions que han afavorit la creació de terres de conreu, el seu aprofitament mitjançant séquies i canos, l’aparició de les primeres indústries al seu voltant, molins, ponts metàl·lics, etc.; però este recorregut també vol incidir en el riu com a motor econòmic, social i cultural de Sueca. Totes estes empremtes han quedat reflectides en este paisatge cultural sense oblidar el vessant del riu com a espai natural.
La importància de la flora i fauna del riu Xúquer es fa evident amb la declaració com a LIC (Lloc d’Interés Comunitari) del tram mitjà i baix del riu.
Característiques i recomanacions
Abans de realitzar la ruta, consulteu la previsió de l’oratge.
3-4 hores
La ruta té una duració aproximada de 3 a 4 hores
A peu o en bicicleta?
Pots gaudir la ruta a peu o en bicicleta amb un itinerari senyalitzat.
7,8 km
Hauràs de caminar aproximadament 7,8 km per a completar-la.
Respecta l'entorn
Respecta el medi ambient per a que tots pogam seguir disfrutant la natura.
Que voràs a la ruta?
Els Canos
Conjunt patrimonial format per construccions hidràuliques que són les responsables de la derivació i captació de les aigües del riu Xúquer, per mitjà de tres eixides o canos: la Séquia Major de Sueca, la séquia de Múzquiz i la Sequieta Nova.
Cada una de les tres séquies té una contraporta metàl·lica per a regular el cabal d’aigua. Sense cap dubte són uns dels principals elements que conformen el paisatge cultural del Xúquer en Sueca, ja que mitjançant estes i les seues derivacions van fer que l’aigua del riu, a més de regar camps d’arròs, tarongers i altres fruiters, foren la força motriu dels set molins que hi hagué en Sueca durant els segles XVIII, XIX i XX.
L'Assut de Sueca
Esta gran infraestructura data del segle XV. Es tracta d’una presa de derivació, ja que el cabal del riu és senzillament redirigit i aprofitat per a poder generar tres séquies, conegudes com els Canos, i que estan ubicats uns 800 metres aigües amunt. Estes tres séquies són: la Séquia Major de Sueca, la séquia de Múzquiz i la Sequieta Nova.
La construcció està realitzada en maçoneria amb argamassa de calç hidràulica revestida hui en formigó. Destaca l’antiga caseta-residència que hi ha al costat de l’assut, on abans vivia el sequier, encarregat de la seua vigilància.
Pont de Riola
El 25 de maig de 1898, Higinio Chofre Calpe i Bernardo Aliño Alcaraz, metge i cirurgià de Sueca, van crear la societat Chofre i Aliño amb la finalitat de construir este pont, tot i que, segons sembla, no es va inaugurar fins al 1918. Es tracta d’una estructura que utilitza el sistema bowstring d’arcs metàl·lics. És del tipus de tauler inferior, i està dissenyat per a suportar les fortes crescudes del Xúquer. Consta de dos arcs el·líptics situats paral·lelament als dos costats del pont amb tirants rectes que sostenen el tauler. Els dos extrems descansen sobre pilars de carreus de pedra, i la part inferior sosté uns tubs per a la conducció d’aigua.
La taronja
El cordó del Xúquer és una construcció feta per a evitar que les aigües del riu entren dins de la població en cas de riuada. El tram situat entre el cordó i el nucli urbà es va transformar, al segle XIX, en un espai destinat als camps de tarongers. La introducció del taronger a Sueca no va ser tan forta com en altres poblacions de la Ribera del Xúquer, però també va tindre una gran repercussió en el paisatge cultural de Sueca. L’alta demanda d’este tipus de fruita per part dels països més industrialitzats d’Europa va fer que augmentara la producció i comercialització de les taronges, afavorint el naixement de xicotetes empreses dedicades a l’exportació d’este cítric.
Pont d'Alfons XIII
El pont d’Alfons XIII va ser projectat en 1906 i construït entre 1910 i 1916. És un dels sis ponts de ferro bastits sobre el Xúquer entre finals del segle XIX i principis del XX, com el de Gavarda, Alzira, Albalat de la Ribera, Sueca i Cullera, amb la finalitat de resistir les periòdiques crescudes del riu Xúquer. Va ser inaugurat el 7 de maig de 1916. Té 232 metres dividits en onze trams, i el principal és la biga bowstring (arc i corda) de quasi 71 metres de llum. Els altres deu trams metàl·lics són de gelosia amb forma de creu de sant Andreu; set al terme de Sueca i tres a Fortaleny. En l’actualitat ja no passa el trànsit rodat per ell.
L'Assut de Cullera
Es tracta d’una presa de derivació, ja que al seu pas el cabal del riu es divideix formant sequies. És el punt de naixement de la Séquia Major de Cullera, encarregada d’abastir i distribuir l’aigua en la localitat veïna de Cullera. És un assut de grans dimensions: 100 metres de llargària, 15 metres d’amplària i 1,5 metres de rampa o pendent. La construcció està realitzada amb morter amb una contraporta metàl·lica que controla el pas de l’aigua cap a la séquia. Com també a l’assut de Sueca, destaca l’antiga caseta-residència.
Les aportacions d’aigua del riu Xúquer a l’Albufera són imprescindibles per a l’existència d’este parc natural que acull el llac d’aigua dolça més important de la Comunitat Valenciana. Mitjançant séquies, i excepcionalment en cas d’inundacions, l’aigua del riu nodreix el parc natural, ja que el nostre terme limita amb la part sud del dit parc.
La marjal és la zona que envolta el llac de l’Albufera, i és ací on millor es pot observar el seu paisatge cultural i natural. Sens dubte el protagonista del territori és el conreu de l’arròs. El cicle anual d’este cereal discorre des de la inundació dels camps, amb la perellonà al mes de novembre, fins a la sega el mes de setembre.
La marjal és la zona que envolta el llac de l’Albufera, i és ací on millor es pot observar el seu paisatge cultural i natural.
Necessites un o una guia?
Pots fer la ruta pel teu compte, però si ho necessites, podem oferir-te una visita guiada.
