Ruta de turisme ecològic

Itinerari ecològic
per la
Muntanyeta dels Sants

Conegueu els protagonistes del món de l'arròs amb esta ruta

La Muntanyeta dels Sants, al terme municipal de Sueca, és un paratge singular enclavat al si del Parc Natural de l’Albufera. Es tracta d’una magnífica talaia des d’on es pot apreciar, a més de la flora i la fauna pròpia d’esta zona, el caràcter canviant de la planura arrossera.

Característiques i recomanacions

Respectar la natura és respectar la nostra pròpia vida. No mates més que el temps, no faces més que fotos i no deixes més que petjades.

2 hores

Duració aproximada de 2 hores.

A peu

Podeu gaudir de la visita a la muntanyeta caminant.

Dificultat baixa

Un passeig lleuger.

Prismàtics

Porteu prismàtics per a poder observar les aus des dels miradors.

La Muntanyeta dels Sants

Una repoblació amb espècies autòctones

El pi blanc o Pinus halepensis és un arbre originari de la regió mediterrània. Els pins més antics de la pineda de la Muntanyeta dels Sants provenen d’una antiga restauració paisatgística, segons conten els testimonis orals dels últims habitants fixos de la zona. Esta repoblació es va produir per a pal·liar i reomplir el gran buit deixat per la pedrera. Ja en 1920 alguns suecans demanaven una actuació municipal per tal de frenar el deteriorament. Aleshores, mitjançant l’aportació de terres de marjal i la plantació d’esta espècie es va poder reduir l’impacte visual i millorar les condicions en què es trobava. No obstant això, hem de tindre present que molts pinars ocupen territoris que no els corresponen i que, en realitat, eren dels coscollars. El cas més proper el tenim a la Devesa del Saler, on trobem el pi blanc acompanyat d’un sotabosc amb espècies com el coscollar, el llentiscle, l’aladern, l’arç negre i el margalló. La reforestació actual de la muntanyeta ha pretés recrear una zona amb flora típicament mediterrània destinada a convertir-se en un espai pedagògic i de recreació.

La pedrera

L'acció humana, una mostra de l'impacte ambiental

Les pedreres són explotacions a cel obert d’on s’extrau fonamentalment roca destinada a la construcció. Com que Sueca està ubicada en el cor d’una immensa planura −una plana al·luvial quaternària formada fa més de 2 milions d’anys−, la necessitat de material petri per a l’elaboració de camins i murs era més que evident. Aleshores, per proximitat, la Muntanyeta dels Sants i el turonet veí, la llosa de Pedra, es van convertir en el lloc idoni d’on poder extraure-la. Esta activitat es va portar a terme fins a l’inici de la Guerra Civil, i encara actualment es poden apreciar les empremtes que van deixar les explosions de dinamita. L’impacte mediambiental que produïxen les pedreres és importantíssim i té greus conseqüències. La degradació és total en la superfície ocupada per l’explotació perquè provoca la desaparició del sòl i de la vegetació. Així mateix, l’entorn també es veu afectat parcialment, ja que també es realitzen altre tipus d’activitats igualment nocives com, per exemple, la selecció de les roques o el seu transport.

Les figueres de pala

Representatives, però no tant

Les paleres són plantes d’origen americà, molt comunes a totes les zones de clima mediterrani. Antigament esta espècie s’utilitzava en repoblacions a la Ribera per a la producció de figues paleres i com a barreres i límits espinosos.

Les figueres de pala de la Muntanyeta, en fotografies dels anys vint, sols ocupaven xicotetes àrees al voltant de l’ermita. Després de l’abandó de la pedrera fins a l’actualitat, la seua expansió ha augmentat considerablement i han colonitzat tant les parets rocoses com les seues bases, la qual cosa manifesta la facilitat de multiplicació. Açò l’ha convertit en l’espècie més representativa de la zona, per ser la més abundant i visible, en clar perjudici per al desenvolupament de les plantes autòctones típiques de l’ecosistema mediterrani.

Recents remodelacions paisatgístiques han eliminat gran part de les poblacions de paleres en la base de les parets rocoses i sobre terreny pla, limitant el seu creixement a les parets de la talaia, per tal que les espècies rupícoles i altres integrants del matoll típic del Parc Natural de l’Albufera puguen créixer sense competència.

El sòl i el subsòl

Les coves: l'acció de la natura

La Muntanyeta dels Sants és un turó calcari xicotet d’uns pocs metres d’alçària, en concret 27 en la zona més elevada, i constituïa un aflorament del relleu enfonsat. Si observeu les roques del sòl, podreu apreciar com la talaia està completament fracturada i amb fissures, mentre que el seu interior el trobem ple de cavitats i coves, algunes de les quals donen a l’exterior com la cova del Burro o la cova del Drac. El procés de formació de les diferents cavitats, coves i cristalls de roca presents a la Muntanyeta es produïx per l’acció de l’aigua de pluja. Esta penetra en el subsòl per les diverses fissures de les roques i fa que a poc a poc es vagen dissolent. La capacitat de l’aigua per a desfer el material petri depén del diòxid de carboni que continga, el qual l’agafa de l’atmosfera. És així com eixa aigua àcida reacciona amb els carbonats de les pedres i els va desintegrant. En esta acció, l’aigua carregada de sals carbonatades dissoltes, al seu torn, va descomponent les parets de la roca eixamplant encara més les fissures. Ara sabem que la Muntanyeta es va formar fa uns 100 milions d’anys, i està composta per roques dolomites (pedres calcàries i magnesi). L’estructura i el tipus de roca del tossalet són un testimoni que este territori, en temps antiquíssim, estava submergit i cobert per les aigües de la mar.

L'ullal de Baldoví

El recorregut ecològic per la Muntanyeta dels Sants no estaria complet sense fer referència als ullals. Estos són surgències d’aigua dolça a la marjal i d’una qualitat microbiològica excepcional. El seu origen es produïx quan l’aigua subterrània entra en contacte amb una massa d’aigua salada procedent de la mar, i és aleshores quan la diferència de densitat actua com una barrera impermeable que obliga a la massa d’aigua dolça a ascendir fins a brollar literalment. L’ullal de Baldoví, també conegut amb el nom d’ullal Gran, té una superfície de 4.500 km² i un cabal de 250 l/s, i açò fa que siga el més gran de tot el Parc Natural de l’Albufera i un dels millors conservats. Tant pel que fa a la fauna com a la flora, l’ullal acull espècies úniques i endèmiques, com el peixet anomenat samaruc, que actualment s’hi està reintroduint. La contaminació de l’Albufera ha produït un efecte enormement negatiu sobre el conjunt d’organismes vius que hi habitaven, i n’ha provocat en molts casos la regressió i fins i tot l’extinció. És per això que és absolutament necessari preservar la bona qualitat de les aigües dels ullals perquè els convertix en reductes d’una considerable i important biodiversitat.

Necessites un o una guia?

Pots fer la ruta pel teu compte, però si ho necessites, podem oferir-te una visita guiada.