Ruta de turisme ecològic
Itinerari ecològicper la Muntanyeta dels Sants

Coneix els protagonistes del món de l'arròs amb aquesta ruta.
La Muntanyeta dels Sants, al terme municipal de Sueca, és un paratge singular enclavat al si del Parc Natural de l’Albufera. Es tracta d’una magnífica talaia des d’on es pot apreciar, a més de la flora i la fauna pròpia d’esta zona, el caràcter canviant de la planura arrossera.
Característiques i recomanacions
Respectar la natura és respectar la nostra pròpia vida. No mates més que el temps, no faces més que fotos i no deixes més que petjades.
2 hores
Duració aproximada de 2 hores
A peu
Pots gaudir la visita a la muntanyeta caminant.
Dificultat baixa
Un passeig lleuger
Prismàtics
Porta prismàtics per a poder observar les aus des dels miradors.








La Muntanyeta dels Sants
Una repoblació amb espècies autòctones.
El pi blanc o Pinus halepensis és un arbre originari de la regió mediterrània. Els pins més antics de la pineda de la Muntanyeta dels Sants provenen d’una antiga restauració paisatgística, segons conten els testimonis orals dels últims habitants fixos de la zona. Esta repoblació es va produir per a pal·liar i reomplir el gran buit deixat per la pedrera. Ja en 1920 alguns suecans demanaven una actuació municipal per tal de frenar el deteriorament. Aleshores, mitjançant l’aportació de terres de marjal i la plantació d’esta espècie es va poder reduir l’impacte visual i millorar les condicions en què es trobava. No obstant això, hem de tenir present que molts pinars ocupen territoris que no els corresponen i que, en realitat, eren dels coscollars. El cas més proper el tenim a la Devesa del Saler, on trobem el pi blanc acompanyat d’un sotabosc amb espècies com el coscollar, el llentiscle, l’aladern, l’arç negre i el margalló. La reforestació actual de la Muntanyeta ha pretés recrear una zona amb flora típicament mediterrània destinada a convertir-se en un espai pedagògic i de recreació.

La pedrera
L'acció humana, una mostra de l'impacte ambiental.
Les pedreres són explotacions a cel obert d’on s’extrau fonamentalment roca destinada a la construcció. Com que Sueca està ubicada en el cor d’una immensa planura −una plana al·luvial quaternària formada fa més de 2 milions d’anys−, la necessitat de material petri per a l’elaboració de camins i murs era més que evident. Aleshores, per proximitat, la Muntanyeta dels Sants i el turonet veí, la Llosa de Pedra, es van convertir en el lloc idoni d’on poder extraure-la. Esta activitat es va portar a terme fins a l’inici de la Guerra Civil i encara hui en dia es poden apreciar les empremtes que van deixar les explosions de dinamita. L’impacte mediambiental que produïxen les pedreres és importantíssim i té greus conseqüències. La degradació és total en la superfície ocupada per l’explotació perquè provoca la desaparició del sòl i de la vegetació. Així mateix, l’entorn també es veu afectat parcialment, ja que també es realitzen altre tipus d’activitats igualment nocives, com per exemple la selecció de les roques o el seu transport.
Les figueres de pala
Representatives, però no tant.
La cima es troba coronada per l’ermita dels Benissants de la Pedra, en honor als sants Abdó i Senén, patrons dels llauradors i protectors de la collita. Inicialment va ser construïda en el s.XIV i posteriorment, de 1611 a 1613, es va edificar l’actual ermita sobre l’anterior, la qual ha arribat fins hui amb un bon estat de conservació gràcies a les diverses remodelacions i restauracions. L’ermita, visita obligada per als turistes, és un referent per als suecans. Junt l’ermita està la casa de l’ermita, antiga residència de l’ermità que posseïx un gran valor històric, artístic i cultural, amb una cuina en la vivenda original del segle XIX i decorada amb taulells ceràmics valencians del mateix segle.

El sòl i el subsòl
Les coves: l'acció de la natura.
La Muntanyeta dels Sants és un turó calcari xicotet d’uns pocs metres d’alçària, en concret 27 en la zona més elevada, i constituïa un aflorament del relleu enfonsat. Si observeu les roques del sòl, podreu apreciar com la talaia està completament fracturada i amb fissures, mentre que el seu interior el trobem ple de cavitats i coves, algunes de les quals donen a l’exterior com la cova del Burro o la cova del Drac. El procés de formació de les diferents cavitats, coves i cristalls de roca presents a la Muntanyeta es produïx per l’acció de l’aigua de pluja. Esta penetra en el subsòl per les diverses fissures de les roques i fa que a poc a poc es vagen dissolent. La capacitat de l’aigua per a desfer el material petri depén del diòxid de carboni que continga, el qual l’agafa de l’atmosfera. És així com eixa aigua àcida reacciona amb els carbonats de les pedres i els va desintegrant. En esta acció, l’aigua carregada de sals carbonatades dissoltes, al seu torn, va descomponent les parets de la roca eixamplant encara més les fissures. Ara sabem que la Muntanyeta es va formar fa uns 100 milions d’anys, i està composta per roques dolomites (pedres calcàries i magnesi). L’estructura i el tipus de roca del tossalet són un testimoni que este territori, en temps antiquíssim, estava submergit i cobert per les aigües de la mar.

L'Ullal de Baldoví
El recorregut ecològic per la Muntanyeta dels Sants no estaria complet sense fer referència als ullals. Estos són surgències d’aigua dolça a la marjal i d’una qualitat microbiològica excepcional. El seu origen es produïx quan l’aigua subterrània entra en contacte amb una massa d’aigua salada procedent de la mar, i és aleshores quan la diferència de densitat actua com una barrera impermeable que obliga a la massa d’aigua dolça a ascendir fins a brollar literalment. L’ullal de Baldoví, també conegut amb el nom d’ullal Gran, té una superfície de 4.500 km² i un cabal de 250 l/s, i açò fa que siga el més gran de tot el Parc Natural de l’Albufera i un dels millors conservats. Tant pel que fa a la fauna com a la flora, l’ullal acull espècies úniques i endèmiques, com el peixet anomenat samaruc, que actualment s’hi està reintroduint. La contaminació de l’Albufera ha produït un efecte enormement negatiu sobre el conjunt d’organismes vius que hi habitaven, i n’ha provocat en molts casos la regressió i fins i tot l’extinció. És per això que és absolutament necessari preservar la bona qualitat de les aigües dels ullals perquè els convertix en reductes d’una considerable i important biodiversitat.

Necessites un o una guia?
Pots fer la ruta pel teu compte, però si ho necessites, podem oferir-te una visita guiada.