En 1249 Jaume I atorga a Sueca, la llicencia per a un forn i dos molins a Sueca al costat del riu Xúquer. En 1319 passà a 3 molins. La millora de la producció arrossera per este fet, i l’acabament de les obres de la Séquia major a finals del segle XVI, duu a la construcció de nous molins a la vila de Sueca.
La primera menció del que conformaria el conjunt industrial del Molí del Passiego, es troba en 1571, on se situa el nou molí de la vila a la placeta dels molins. La següent edificació documentada és el molí fariner, a finals del segle XVII.
A causa del creixement econòmic de la població en 1854 trobem ja 8 molins sobre la Séquia major en la vila de Sueca.
En 1866 D.Manuel Gómez Gómez adquireix el que es convertiria en el Molí del Passiego:
El conjunt estava format pels dos molins de la Vila, l’arrosser i el fariner, i pels molins arrossers coneguts com d’Iborra i de Vercher.
Amb l’adquisició de Sr. Manuel dels terrenys i els molins, s’inicia el període de la reforma i modernització del complex industrial, que culmina en 1906 amb l’última reforma: la incorporació del ferro als 3 pisos de la nau central i condicionament del Molí d’Iborra per albergar una màquina de vapor.
El procés era clar: pesar, trillar i ensacar en sacs de 80 quilos.El molí funcionava amb quatre fonts d’energia: hidràulica, vapor, gasoil i elèctrica.
Abastit per la séquia major tres ramals creuen el complex, el central segueix la séquia i els altres mouen les turbines. En cas que es tancaren les comportes de la séquia el molí podia continuar funcionant bé a vapor o bé amb gasoil. En molts casos el molí va haver d’utilitzar el seu generador per donar electricitat a part del poble.
El molí deixa d’estar en ús des dels anys seixanta del segle XX. En 2015 La família Gómez-Trénor propietària del conjunt, facilita l’adquisició per part de l’Ajuntament de sueca amb el fi de ser rehabilitat i que li donara un ús que el posara en valor.
Actualment, l’estat de conservació del Molí del Passiego és acceptable. En gran part de les seues estances es conserven materials resistents, com la fusta de pi, mentre que molts dels mecanismes i motors, recoberts de greix i pintura, han quedat protegits davant l’oxidació.
El Molí del Passiego continua representant un dels testimonis més valuosos del patrimoni industrial valencià vinculat a la cultura de l’arròs i a la història econòmica i social de Sueca. El seu notable grau de conservació, junt amb la presència de maquinària i solucions tecnològiques avançades per a la seua època, el converteixen en un exemple paradigmàtic de la modernització de la indústria arrossera valenciana de principis del segle XX. A més del seu valor arquitectònic i etnològic, el conjunt constitueix un element profundament arrelat en la memòria col·lectiva dels suecans, com a símbol d’una activitat que durant dècades va definir l’economia i la identitat local. Per tot això, el Molí del Passiego ultrapassa l’àmbit estrictament municipal i es consolida com un bé patrimonial de primer ordre dins del patrimoni cultural valencià, plenament mereixedor de protecció, conservació i posada en valor per a les generacions futures.
Per què els molins de la vila es coneixen com el Molí del Passiego, qui era el passiego?
Durant el s. XIX, atrets pel creixement industrial i comercial de l’arròs arribaren a sueca diverses onades de famílies de diverses procedències: en 1789 rebíem a sueca ciutadans francesos que fugien dels conflictes derivats de la Revolució Francesa, a principis del segle XIX destaquem l’arribada de famílies procedents de Malta i per últim (i el que ens interessa) a partir de l’any 1813 s’instal·len en Sueca famílies procedents de la Vila de la Vega de Pas, en Cantàbria.
Estos immigrants de la Vila de la Vega de Pas (coneguts com els passiegos) es dedicaren en gran manera a l’agricultura, al comerç i al negoci dels prestadors. Dels passiegos que s’instal·laren en la Vila de Sueca destaquem a Don Manuel Gomez Gomez. Deguem destacar que Don Manuel Gomez Gomez no forma part de la primera generació de passiegos que arribaren a Sueca en 1813, sinó que és descendent de Juan Antonio Gómez Oria que arribà a Sueca en 1816 i que els seus pares eren originaris de la Vila de la Vega de Pas.
Don Manuel Gomez Gomez que va nàixer en Sueca en 1827, era comerciant des dels disset anys i va adquirir el conjunt dels Molins de la Vila en 1866.
En l’any 1909 mor i és el seu fill Juan Antonio Gómez Fos el que continua el seu llegat gestionant el molí. Juan Antonio contrau matrimoni amb Maria de la Mercedes Trénor i s’inicia el llinatge Gómez-Ténor. El molí deixa d’estar en ús des dels anys seixanta del segle XX.
Informació extreta del llibre: El Molí del Passiego – Falla Verge de Sales (2018)
ISBN 978-84-697-9527-9
