L’origen de Sueca està vinculat al d’un mercat, els historiadors afirmen que el topònim és d’origen àrab, ve de la paraula “Suayqa”, diminutiu de “suq”, que significa mercadet.
El nostre passat àrab ha quedat per sempre imprés, en el nom del nostre poble i també en la seua fisonomia, tal com deia Fermí Cortés: l’aglomeració urbana de Sueca té el seu origen en un xicotet nucli urbà d’edificació, construït en l’Alta Edat Mitjana, al voltant d’un mercat setmanal àrab, en l’encreuament d’uns camins.
Tan evident és que si mirarem una fotografia aèria de la població veuriem que el nucli urbà és completament circular i a partir d’ell, tangencialment, passa l’antic Camí Reial de Cullera a València, que actualment són el Camí Vell de Cullera i el Camí d’Utxana.
Estaria eixe mercat àrab en el centre històric?, en el lloc que ocupa actualment el Mercat Municipal? Esta és una afirmació arriscada, un volantí historiogràfic perillós.
El que sí que és evident és que el creixement de la ciutat ha sigut, més o menys, radial, i que al mateix lloc del mercat actual, ja hi havia un mercat del segle XIX, una construcció d’armadura i columnes de ferro amb cobert de fusta, que es va haver d’enderrocar per a construir el nou mercat municipal.
Del que no hi ha dubte també és que actualment, en el nostre patrimoni immoble, els mercats són, junt amb els casinos, els edificis més significatius que conservem: Els Porxets, de Vicente Gascó, construit entre els anys 1756 i 1785; el Passatge de Vallés dissenyat per Antonio Sancho i construït entre 1860 i 1965; i el Mercat Municipal dissenyat per Julian Ferrando l’any 1944.
Tres edificis que representen les tres tipologies de l’evolució dels mercats: un mercat semi obert amb porxades, una galeria coberta (els primers centres comercials) i un mercat totalment cobert.
Sueca, de forma gradual ha adoptat les tres tipologies, l’evolució és lògica, les necessitats de les ciutats en progrés augmenten, al mateix temps que creix la seua població, creix la necessitat d’abastiment i distribució de productes.
Cada vegada es buscarà més la higiene i el confort, per això de vendre en un carrer obert es passa a vendre en un carrer cobert, després al passatge o galeria coberta, més còmoda per al vianant, i d’ahí als grans mercats, que reuneixen varietat de productes en un mateix lloc, ampli, cobert i construït expressament per a la seua funció.
Com és el cas del Mercat Municipal de Sueca, una odissea constructiva que va tardar a fer-se deu anys, ja que va ser dissenyat el mes de juny de l’any 1944 i la primera pedra es va col·locar el 16 d’octubre del 1946
El 27 de juny de 1946 es va concloure l’enderrocament de l’antic mercat i peiscateria.
Mentre es feia esta obra, per a seguir abastint a la població, es va instal·lar entre la plaça de l’Ajuntament i la de Sant Pere un mercat temporal de carn, fruites i verdures, que ocasionava contínuament molèsties al veïnat; i els que eren xiquets aleshores ara recorden com jugaven en el solar de l’actual mercat, “pensavem que eixa obra no s’acabaria mai”, comenten ara.
Una de les possibles complicacions que van allargar la finalització d’esta obra va ser que, per poder ampliar el seu solar, es van haver d’expropiar 16 cases, amb tota la tramitació que això comporta.
Centrant-nos ja en el projecte del mercat i d’acord amb la descripció que Ferrando fa en la memòria, l’edifici es va concebre com una construcció mixta de mamposteria, carreus i fàbrica de rajola, amb suports de ferro, i coberta de fusta i teula plana.
L’edifici estava format per dos cossos: el de la pescateria menor i rectangular, i el del mercat de major mesura i planta pentagonal. Estos dos cossos estaven units per un corredor.
L’arquitecte també va projectar les vivendes del conserge, el servei de clavegueram, d’electricitat i d’aigua amb motor. I un servei que sembla el més normal però que aleshores era un luxe, càmbres frigorífiques.
L’edifici es va dissenyar elevat sobre el nivell de la vorera mig metre i tenia cinc portes d’accés, encara que ara hi ha quatre.
L’il·luminació i la ventilació eren factors importants en este projecte, per la qual cosa l’edifici tenia dissenyats grans finestres metàl·liques en tot el seu perímetre.
En total es va dissenyar per a 216 tendes en el mercat i 57 en la pescateria, però al final se’n van fer menys.
El context social en què es va construir el mercat va condicionar l’obra, recordem que els anys cinquanta, són anys durs, de regressió econòmica en tot elpaís, per això els historiadors els nomenen “anys de fam”, de fam i d’estraperlo.
En estos anys no sols escassejaven els aliments, també els materials de construcció imprescindibles per a fer el mercat, com el ferro, per a les bigues i el ciment.
El pressupost inicial de les obres va ser de 2.113.536’32 pessetes per a la construcció del mercat, més 921.875’48 pessetes en l’expropiació de les cases. Este pressupost va anar augmentant a mesura que es feia l’obra en més d’un 30%, i algunes bigues de ferro es van haver de substituir per altres de formigó.
Inclús la Direcció General d’Indústria va suspendre l’any 1950 el subministrament de ciment pòrtland. Malgrat les dificultats, l’obra continuava i es va fer una ampliació, l’única fora del projecte, l’adquisició d’una cambra frigorífica més.
El contractista que va executar les obres va ser Salvador Matoses Palacios, tant l’enderrocament del mercat antic com la construcció del nou mercat. Ara, amb la perspectiva del pas del temps, vegem que este home va patir, en la seua pròpia pell, els problemes de subministrament i les variacions dels preus del mercat de materials de construcció.
Matoses superà moltes dificultats, hagué de sol·licitar diverses vegades revisions de preus i pròrrogues per poder acabar l’obra. Ho va intentar, però un any abans de finalitzar-la se li va rescindir el contracte, el van inhabilitar i va perdre la fiança de 200.000 pessetes, i sense cap dret a reclamar, una injustícia.
La documentació que hi ha a l’arxiu il·lustra també la perseverànça de l’administració local per a dur endavant l’obra: sol·licituds, cartes escrites directament pels alcaldes demanant ciment i ferro, instàncies al Delegat del Govern de la Indústria en Madrid i al director General de l’Administració Local de Madrid, reclamant enviaments lents, que semblava que no arribaven i d’altres que no van arribar.
Finalment, després de deu anys, diversos crèdits al Banc de Crèdit Local d’Espanya, quatre alcaldes i el contractista acomiadat, l’obra va ser recepcionada definitivament el dia 11 de juny de l’any 1954.
A la documentació apareix el nom dels següents alcaldes: Juan Antonio Meseguer Viñoles, Miguel Mateu Pons, Salvador Granell Meseguer i Juan Andrés Rodrigo Viel.
https://arxiu.sueca.es/pagina/juny-2021-mercat-municipal-sueca-1944-1954
