Gràcies a destacats arquitectes com Bonaventura Ferrando, Joan Guardiola, Emili Artal i Julià Ferrando, a través d’esta ruta coneixerem el que van deixar aquells professionals conscients del que s’havia mogut i es movia a Europa, i preocupats per donar forma a un poble que volia ser ciutat.
Sueca està adherida a la Ruta Europea del Modernisme des de l’any 2006.
L’Asil dels Ancians Desemparats és d’un dels edificis emblemàtics de la ciutat de 1919. Conegut popularment com l’Asil dels Agüelets, està destinat a l’atenció i residència d’ancians desemparats. És obra de Bonaventura Ferrando i Castells.
Impacta vore la façana principal i el conjunt de l’edifici que a grans trets el permet descobrir els influxos modernistes en la construcció.
Continuant la ruta creuarem la via del ferrocarril per a entrar al jardí del passeig de l’Estació, on creixen diferents espècies vegetals, centenàries algunes d’estes. Al seu interior el bust de Josep Bernat i Baldoví, amb un basament clarament déco i el monument al músic José Serrano, tots dos fills il·lustres del poble de Sueca.
Just enmig, trobarem l’edifici de les Escoles Carrasquer, inaugurat a principis de l’any 1929. Els arquitectes foren Julià Ferrando i Emili Artal i el seu benefactor Emili Carrasquer García.
Ens endinsarem al poble pel carrer de les Escoles on al final a l’esquerra, descobrim un conjunt de sis habitatges que formen un cos únic. Són les cases d’Ignàcia Cardona dissenyades per l’arquitecte Bonaventura Ferrando. Es van construir l’any 1913 per albergar a la gent que emigrava a Sueca per treballar en el conreu de l’arròs.
Continuem passejant cap al principi del carrer del Sequial, una de les artèries rellevants del municipi. Ens sorprendrà l’Ateneu Sueco del Socorro, obra construïda l’any 1927 per Joan Guardiola.
Al seu interior hi ha uns murals del pintor Alfredo Claros recreant el cicle del conreu de l’arròs, així com una làmpada central recuperada del desaparegut Teatre Serrano de Sueca.
Després entrarem a l’Ajuntament on hi ha una refinada escala de marbre blanc i al sostre una impressionant cúpula de vidre.
Al carrer de Sant Josep trobarem la Casa de Pascual Fos (1909), de l’arquitecte Pascual Bonaventura Ferrando. És altre gran referent de l’arquitectura modernista a Sueca. Està connectada per l’interior amb la casa de Joan Fuster (1917), obra del mateix arquitecte. Tot seguit trobem la casa de Collantes (1927), de Julià Ferrando Ortells.
La pròxima etapa són les les Escoles Jardí de l’Ateneu (1914), de Pascual Bonaventura Ferrando. Després arribem a les Escoles Cervantes (1935), de Julià Ferrando Ortells.
Un passeig fora del nucli urbà ens durà a l’Escorxador Municipal (1921), de Pascual Bonaventura Ferrando.